Català
L’Estany és l’origen i el principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt
càrstic més extens de la península ibèrica i un espai únic d’un gran
valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural.
Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions
aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. La seva construcció va iniciar-se a
mitjan del segle XIX. En principi, aquests petits espais tenien una funció purament pràctica
per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de
superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, un signe de
riquesa i classe social. Finalment, amb l’arribada de la pràctica de
l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes
arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de
guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot
allotjar-s’hi.
Les pesqueres són d’ús privat i declarades per la Generalitat de Catalunya, l’any 1996, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Jardí Històric.
ALGUNS DELS QUADRES D'ESTANYS i PESQUERES -EN EXPOSICIÓ PERMANENT- A L'ESPAI GONZALO TABUENCA DE PORQUERES.
